CONCLUSIONS FINALS

Gràcies al meu període de pràctiques he pogut reflexionar sobre temes de l’educació i sobre la tasca de la psicopedagogia en general.  Intentant sintetitzar el que ha significat aquest procés per mi, destacaré els punts que considero més rellevants:









- La Orientació és un factor clau de qualitat al servei de l'èxit educatiu (clica a sobre i trobaras el mapa conceptual que he creat en l'intent de clarificar els elements i les funcions de l'orientació educativa)

-La importància de conèixer instruments i tècniques que ajuden a fer un diagnòstic més acurat per part del/de la psicopedagog/a en les primeres fases de diagnòstic és cabdal.  Considero que des de la UOC s’hauria de dedicar una assignatura específica a aquesta temàtica, ja que, tot i que es mencionen al llarg de la llicenciatura, no se’n profunditza.  No obstant, com a bons professionals entregats en aquesta tasca, tenim eines suficients per trobar els més addients, corregir-los, interpretar els resultats i empendre accions productives.

-Treball en equip en un ambient relaxat i de diàleg.  És cabdal entendre el nostre rol dins d’un context participatiu i de corresponsabilitat, on totes les aportacions sumen, sobretot quan s’intervé en contextos d’aquestes característiques (cal saber escoltar).  La manca de recursos i de reposta del sistema, en moltes ocasions ens supera, no obstant, hem de saber utilitzar el que tenim a l’abast, que en moltes ocasions és més del que necessitem tot i que de primeres no ho veiem.

-Els adults de referència al centre hem de ser models a imitar.  Considero que un dels factors més importants per poder ajudar als alumnes és la NOSTRA PRESÈNCIA inclús m’etreviria a dir que, la percepció subjectiva que tinguin de nosaltres determinarà en major mesura l’efectivitat de les estratègies que utilitzem amb ells.

-Es cabdal respectar el temps de resposta i els silencis.  A diferència del que creia anteriorment,  ara considero que els silencis oculten allò difícil de nombrar, els silencis generen canvis.

-És molt important ser conscients de les nostres pròpies limitacions davant els casos que ens trobem.  Hem de descobrir que volem aconseguir, que necessitem, que ens manca i aprendre a demanar-ho.

-Cal adaptar-nos al ritme dels alumnes amb els que treballem i donar-los suport constantment, per potenciar al màxim les seves capacitats.

-El suport de les famílies és necessari, però no determinant. El recolzament de l’entorn proper de l’alumnat és important, però, malauradament, cada cop és més comú (almenys per la meva experiència) trobar alumnes amb entorns més desestructurats i amb manca de figura paterna, materna o de les dues i sense referents clars que els guiin en el seu aprenentatge.  En aquest centre, la vinculació i presència de les families no és molt habitual, tot i això, els alumnes han anat evolucionant positivament.  Tot i l’evidència, considero que s’ha de trobar la manera de vincular més als tutors legals de l’alumnat en el seu desenvolupament.

-Implementar les tècniques de relaxació en el Currículum representa un canvi qualitatiu en el sistema educatiu, tenint en compte que incideix en els aspectes cognitiu, emocional i de conducta. Els tres aspectes són necessaris pel desenvolupament integral i armònic de la persona (finalitat de l’educació).  A nivell cognitiu, facilita l’activació de l’hemisferi dret del cervell i permet tenir una percepció més global i processar la informació de manera més intuïtiva i comprensiva. Els pensaments resulten més clars i més flexibles, això ajuda a tenir altres perspectives. Millora la capacitat d’atenció, concentració i associació, per tant, millorar les capacitats bàsiques per a l’aprenentatge.  

Amb el treball de l’educació emocional l’alumnat aconsegueix un millor benestar personal. Des de l’estat de relaxació connecten més fàcilment amb les emocions. Amb l’adquisició de les diferents competències personals: autoconeixement, autoestima, automotivació i autocontrol, s’aconsegueix un equilibri emocional que augmenta la seva empatia i les seves competències socials. Així se’n veuen beneficiades les relacions interpersonals, amb el que afavorim un bon clima d’aula i facilitem la inclusió de tot l’alumnat (sobretot els que tenen trastorns de conductes) ja que mitjançant l’entrenament i la pràctica d’algunes tècniques de relaxació milloren l’autocontrol, i en reduir la seva impulsivitat aconsegueix una autorregulació que afavoreix una conducta més apropiada a l’aula. Amb la millora de les característiques pròpies d’aquest tipus d’alumnat, facilitarem la seva adaptació al grup. 

L’experiència que m’ha permés viure la UOC en aquesta llicenciatura no té preu.  He pogut posar-me en la pell d’una psicopedagoga, en un entorn real, amb persones reals i casos reals.  Adoptar aquest rol m’ha fet sentir molt realitzada i professional i m’ha obert un ventall de possibilitats i mil idees en les que dirigir les meves energies.

Finalitzo el meu pràcticum amb la certesa que he adquirit aprenentatges valuosos pel meu futur professional.

Aprendre del passat i Sempre, sempre, mirar cap endavant... Per què no?

Mil gràcies a tots per compartir aquesta aventura amb mi i que sé que d'una manera o altra m'heu acompanyat, ajudat, recolçat i orientat.  Amb nostalgia miro el camí recorregut i amb il·lusió, energia i esperança miro el meu present i el meu futur. 

Una nova etapa comença!!!