Introducció:
“Programa ESIETS” (4 sessions d’intervenció directa amb
l’alumnat de l’AO)
Porto temps intentant trobar la manera
d’explicar i compartir les meves experiències en relaxació, meditació,
autoconscienciació, conexió amb un mateix... que, com a Especialista de música
d’Infantil i Primària faig a l’aula.
I ara, gràcies a la UOC i al practicum que realitzo he trobat la oportunitat
de fer-ho amb el grup d’alumnes de l’AO.
Tal i com ha fet el Dr. en psicologia
Lluís Lopez González en el seu llibre: Relajacion
en el aula. Recursos para la Educación Emocional” de l’editorial Wolters
Klumer (autor del Programa TREVA que podeu trobar a l’apartat de recursos), la
meva intenció, en un futur molt proper, és aconseguir donar resposta a l’actual demanda de nous models d’intervenció a les
aules tot sintetitzant tècniques, senzilles, aplicables i pragmàtiques
que configurin un programa amb material elaborat per formar a professionals per a que ho apliquin a la realitat
de l’aula. Aquest programa
serà funcional i practic per tota
la comunitat educativa (equip directiu, docents, membres del PAS...) podent-se
aplicar sistemàticament els 5-7 min. inicials de cada àrea, o inclús instaurar un
crèdit variable amb aquesta finalitat, sempre en virtut de millorar la qualitat de l’ensenyament,
el rendiment del nostre alumnat i la convivència en el centre.
Seguint aquesta línia, la lectura i
anàlisi del programa TREVA entre d’altres, m’ha servit per anar esquematitzant
el meu treball i sota el rol de
psicopedagoga que és amb el que ara m’identifico, m’atreveixo a organitzar
una breu intervenció amb l’alumnat de l’AO (experiència que em servirà per anar
millorant les meves tècniques) unificant disciplines com el Reiki,
l’aromateràpia, arteràpia, la sofrologia, la musicoteràpia, la relaxació... per
afavorir l’autoconscienciació
psicocorporal mitjançant la relaxació, visualització, l’audició musical...
exercitant el cervell dret, responsable de les emocions i generador de
coneixement (Bisquerra 2001, Àlvarez, lazarus 1991), per afavorir l’equilibri entre les dimensions
cognitives, emocionals i corporals, és a dir, equilibrar el cap, el cos
i les emocions (i aquí podríem parlar també de l’ànima, tot i que per no entrar en els conflictes que aquesta
paraula pot causar, ni evocar cap estereotip d’ordre religiós o cultural, no
mencionaré en aquesta ocasió) i començar
a despertar la consciència.
Sóc plenament conscient que les 4
sessions de dues hores que he destinat, és un temps molt minse per aconseguir
grans canvis, però aquesta experiència em servirà per seguir treballant en el
meu propòsit.
Centraré el meu treball, en aquesta
ocasió en descriure la metodologia que utilitzo (que podeu veure en l’entrada
de la FASE 3: sessions 10, 11, 12 i 13) per a què l’alumnat aprengui a relaxar-se o si més no, estimular-los i donar
eines per aconseguir-ho, per que considero que emprar tècniques de relaxació
i treball compensatori és un bon mitjà per alleugerir les tensions produïdes en
la vida quotidiana. Tal i com
diu Devis y Peiró (1992) “en la societat actual, plena d’estrés, relaxar-se és un art per
recuperar forces i hauriem de conservar aquest art per sobre de tot”. Tots sabem que no es produeix de forma
espontània, per tant, com qualsevol altra activitat, ha d’exercitar-se.
Perquè
considero imperativa aquesta intervenció?
Per que actualment vivim un període de manca
d’higiene mental, autoestima i valors (que
sembla que la LOMCE ho tingui en compte i enguay ho ha aplicat com una gran
aportació... ) que generen la majoria dels conflictes personals, socials
i familiars que veiem dia rera dia.
En aquest sentit, la situació sociocultural que vivim no ens ajuda gaire
(per no dir gens): la societat de consum desmesurat, la competitivitat, l’excès
d’informació i ofertes, la immediatesa, la vertiginosa mecanització, les noves
adaptacions familiars i laborals, l’economia... en definitiva, el ritme
accelerat del nostre exterior dificulta la nostra autoconsciència, el nostre
silenci, la nostra serenor, la reflexió... tant necessaris per tothom i més avui en dia (per això he decidit fer aquesta intervenció
en grup) per què, per avançar i aprofitar tots els avenços d’aquesta era de
la informació i incertesa en la
que estem, una de les fites per aquest nou segle seria (o almenys així
ho percebo jo) “aconseguir “Escoltar
el silenci enmig de tant soroll”, i no un silencia qualsevol, sinó el
NOSTRE SILENCI (per això, com veig
que tothom posa inicials als seus programes, l’anomenarem, a partir d’ara ESIETS, que correspondria a “Escoltar
el Silenci Intern Entre Tant Soroll”, reivindicant amb les sigles que
les coses SON com SON –no com voldríem que fossin- i que si puc percebre que tu
ETS, vol dir que percebo que jo també SOC).
Hem d’aconseguir calmar la ment per
pensar amb el cor i actuar amb el cap ( i no a l’inrevés), per aprendre a
autogestionar-nos, autoregular-nos i autogovernar-nos. Hem de tenir en compte que nosaltres
som els únics responsables del que ens passa i normalment busquem conscient
o inconscientment justificar-nos en arguments buits, repetitius (que per
nosaltres són vàlids), que en certa manera ens calmen... momentàniament, és
clar!
Desde... penso que desde sempre, m’ha
semblat curios el gènere humà, per què
ens entosudim en complicar les coses? Per què seguim enclavats en la dissociació entre allò que penso, allò que sento, allò que dic
o faig? Evidentment que
amb aquesta distinció generem en els altres dubtes i desconcerts, i normalment
aconseguim respostes que disten del que realment necessitem i aquesta resposta
dificulta totes les relacions, començant per la relació amb un mateix i per més
voltes que li donem a aquest tema, sempre arribarem al mateix, la POR, la por a
no ser escoltat, a no ser valorat, a no ser acceptat...
Però, miran-t’ho des de una altra perspectiva, moltes ocasions no sabem ni el que sentim, ni el perquè ho sentim i dipositem en els altres la responsabilitat de què ens ho resolgui, per que aquesta societat ens empeny a ser productes, a ser el que la societat vol, no el que som realment, una societat que ens empeny erròniament a identificar-nos amb el que tenim i no amb el que SOM. Però...
Però, miran-t’ho des de una altra perspectiva, moltes ocasions no sabem ni el que sentim, ni el perquè ho sentim i dipositem en els altres la responsabilitat de què ens ho resolgui, per que aquesta societat ens empeny a ser productes, a ser el que la societat vol, no el que som realment, una societat que ens empeny erròniament a identificar-nos amb el que tenim i no amb el que SOM. Però...
Com puc saber el que SOC si no paro a escoltar-me?
Com puc saber que SOC amb tant soroll al meu voltant?
Com si d’una antena de radio o
televisió es tractés, tot depén de conexió i les ones que rebis per sintonitzar
un canal i, per descontat, considero que nosaltres funcionem igual, les ones
estan, tot depèn de l’antena que conectis, és a dir, dels mecanismes de percepció d’un mateix i de l’entorn que activem, i
aquí és on entra en joc la consciència
(orgànica, propioceptiva, sensorial,
sensitiva, introspectiva, transpersonal,
autobiogràfica i energètica) entesa com aquell rerafons de l’atenció. Per estar atents cal percebre i observar l’objecte, ja sigui
la pròpia ment, la respiració, la postura, les sensacions, les emocions,
l’energia o els sentits; el grau d’atenció
(entesa com el procés d’orientar la ment a un objectiu exclusiu) ve determinada per un seguit de factors
exògens: estímuls que ens atrauen (intensitat, novetat, significació...) i
uns factors endògens
inherents a les persones, de caire
fisiològic (perifèrics i centrals, adaptacions dels receptors sensorials,
eutonia) i de caire psicològic
(moticació i expectatives) que condicionen que aquesta duri més o menys en el
temps (concentració).
Si tenim en compte que el cervell està
constituït per estructures neuronals de més o menys complexitat i que conté
informació (el que veiem, el que escoltem, el que sentim...) dins d’un cert
ordre espaial, entendrem que cada pensament origina una emoció que
desencadena un estat o una resposta en nosaltres i per tant condiciona les
interaccions que fem amb els altres. Qualsevol emoció ve antecedida per un pensament que l’ha
originat, i si no, prova-ho...
Pensa en una situació trista que hagis experimentat... Com et sents?
Ara pensa en una tarda de primavera, sentada a una terraseta o a la
platja...
el vent, el sol, l’escalfor...
Com et sents ara?
No us sembla espectacular
el joc de la ment?
Si aconseguim dominar-la la
tindrem al nostre servei i no a l’inrevés com malauradament passa actualment.
Amb aquest senzill exercici, que espero
que hagiu fet, queda demostrat que percebem
les situacions, les adversitats... en definitiva, la realitat de manera molt subjectiva i que ens creem unes
representacions mentals particulars d’aquesta realitat en funció de les nostres
vivències i experiències i com no, actuem o reaccionem motivades per elles,
prova ara això...
si quan vas anar al dentista vas passar-ho malament i et va fer mal,
sempre que hi hagis d’anar aniras condicionat per la por, per el record a
tornar a sentir aquell dolor i per tant la teva predisposicició, ni la teva
actitut, serà la mateixa que si aquesta experiència hagués estat positiva... ho
veieu aixi?
La realitat és que en el
context històric, en aquest moment espai-temporal
que estem vivint, on hi ha
de tot i per tothom,
estem perduts i...necessitem
eines per trobar-nos!
“Malgrat que res canvii, si jo canvio tot pot
canviar”
H.Balzac
Com ja he mencionat a la presentació d’aquest blog, tinc la immensa sort de portar uns quants anys dedicats a l’educació i en el meu caminar, cada dia dia percebo amb més claretat que una de les causes principals generalitzada del malestar docent és la manca d’atenció (dispersió), l’escasa cultura de l’esforç i la poca motivació de l’alumnat. Tot i això, cada setembre, comencem amb molta il·lusió i esperança, fent grans plantejaments didàctics, experimetar noves metodologies... però al poc temps l’escassa resposta de l’alumnat ens frustra. Perquè passa això? pel tarannà generalitzat de seguir aplicant una pedagogia que dista molt de la relació alumne-persona (normalment per seguir les prescripcions del currículum), donant una excessiva importància als conceptes i poc valor als àmbits artístics, corporals i emocionals.
No és un secret que les vivències, motivacions i necessitats dels
alumnes ja no són les mateixes
que les de fa uns anys. El seu comportament, l’actitud i els valors també
han variat. Cada cop hi ha a les aules més alumnes, que des de ben
petits manifesten un alt nivell de neguit, alguns amb manca d’interès i
motivació, amb problemes d’atenció i concentració, i poca voluntat a l’hora
d’esforçar-se. Tot això comporta problemes
de conducta que afecten a les relacions interpersonals i sovint dificulta
poder crear un clima d’aula adequat per l’aprenentatge.
En aquest sentit, i tenint en compte que la finalitat de l’educació és formar a la persona en el ple
desenvolupament generant processos
de construcció personal a tres nivells: cognitiu, emocional i de conducta, la
inclusió dins del Currículum, d’un programa basat en tècniques de relaxació,
pot afavorir el desenvolupament integral de l’alumnat (tant mencionat des de la
LOGSE) i alhora pot facilitar la inclusió d’aquells que presenten trastorns de
desenvolupament i de conducta (TC), en potenciar un bon clima a l’aula. La
recent aparició de l’educació emocional,
juntament amb la psicologia transpersonal
i les investigacions i avenços en els camps de la neurociència (envers nous punts
de vista sobre la intel·ligència i els diferents estils de processar els
aprenentatges) constaten que les tècniques de relaxació poden incidir en
l’educació en les tres vessants (per tant els seus beneficis repercutiran en
cadascuna d’elles), i ens poden ser molt útils en la nostra tasca per realitzar
pedagogies més integradores i holístiques (Yus, 2001) afavorint nous canals de
maduresa humana on el món vivencial dels subjectes es tinguin més en compte.
Per tant, l’escola, lluny del que es fa
actualment, ha de retrobar els valors
més clàssics pel qual es va instaurà i adoptar, amb el suport de
l’administració, enfocaments més humanistes per afavorir el retorn de la
dimensió unitària de la vida humana.
Podria estar tot el dia parlant del
tema, però el que hem de tenir clar és que aprendre
a valorar el silenci, aprendre a relaxar-nos i a concentrar-nos és vital pel
nostre funcionament (reduir el nivell d’angoixa, d’estrés, por... ) els
espais generen moviments i canvis i sota aquesta premisa realitzo la meva
intervenció.
Es clar que podria tractar el tema de
la importància d’ensenyar valors de la importància de les afirmacions i diàlegs
positius amb un mateix, del reiki, de la sofrologia, de Ioga, del mètode
Feldelkrais, Shiatsu, filosofies i teràpies orientals, el Fengh sui, Zen,
Kinesiologia aplicada, Reflexologia, arteràpia, suggestopedia, Ayurveda... o de
llibres d’autoajuda i creixement personal d’autors que ens ensenyen a viure
i a actuar millor que us cito a mode d’exemple:
-
Wayne W. Dyer : “El
cambio”, “Tus zonas erròneas” entre d’altres
-
Louise Hay: “Usted
puede sanar su vida”
-
Eckhart Tolle: ”El
poder de l’Ara”
-
Eric Pearl: “La
reconexion”
-
Dale Carnegie:”como
ganar amigos e influir en las personas”
-
Mario Puig: “Reinventarse”
-
Rafael Santandreu: ”El
arte de no amargarse la vida”, “Les ulleres de la felicitat”
-
Elisabeth Küber-Ross: “La
rueda de la vida”
-
Víctor E. Frankl: ”El
hombre en busca del sentido”
-
Eduard Punset: “El
viaje al poder de la mente”, “El viaje a la felicidad”, “Lo que nos pasa por
dentro”, “excusas para no pensar”
-
Tony Robbins: “Poder
sin límites”, “Despertando el gigante interior”
-
José Luis Martorell: “El
guión de vida”
I tants i tants més... que deixo la
llista oberta per a què l’aneu completant amb llibres que us han tocat l’ànima!
Però l’objectiu és fer una intervenció
directa que “toqui” considerablement als alumnes, és a dir, que no els deixi
indiferents, un efecte “Shock” i que
surti del que estan acostumats, per això, si ho situo dins del context on faig
la intervenció, una bona opció és la
relaxació i la concentració, ja que forma part currículum d’educació física
de batxillerat i molts centres ho realitzen com a activitat curricular dins
dels continguts des de 1r a 4t d’ESO, per aquest motiu, m’he bastit de tots els
recursos i havent estudiat els casos de l’alumnat de l’AO he creat 4 sessions
de profunditat progressiva.
Per tot i això i.... més, i tenint en
compte la meva implicació personal en temes de meditació i coneixements en
teràpies alternatives, fer aquesta tasca més senzilla i absolutament
motivadora, ja que quan estic en una sessió, és com si conectés amb mi mateixa
i em deixo fluir, canalitzant cada paraula, silenci o acció que dic i faig,
quan estic a les sessions, deixo de ser “JO”, simplement SOC i sé que tu i ETS.
Com puc afavorir en “l’Aqui i Ara” amb
el que sóc? Doncs, portant fora de mi el que porto dins des de sempre, i ara,
amb l’experiència i el temps, poc a poc començo a possar etiquetes i arguments,
escrits amb més o menys gràcia, per intentar fer extensiu el meu coneixement i
alhora, com més practico i més llegeixo, m’enriqueixo i cada cop tinc més clar
cap a on vaig i com transmetre-ho i... com un gos que es menja la cua, em
retroalimento constantment.
Orientació
i Beneficis de les tècniques de relaxació en la pràctica educativa:
La metodologia emprada així
com les activitats proposades tenen
un caire plenament funcional dels aprenentatges des de dues vessants:
- Com a mesura preventiva: en quant que la relaxació desvetlla, estimula i va modelant la sensibilitat envers la consciència corporal, consciència emocional, l’autoestima, la regulació emocional i les habilitats de relació. Aquesta fase consisteix en l’aprenentatge i l’entrenament de diferents tècniques de relaxació i en poder gaudir de les sensacions agradables que ens ofereixen.
- Com a tècnica per fer front a les de situacions d’estrès, nerviosisme i ansietat: quan ja s’ha adquirit el coneixement de les tècniques, i han pres consciència de com poden repercutir positivament en el nostre estat, és quan podem utilitzar la relaxació per fer front a les dificultats, en els moments que la situació ho requereix. Així, aquesta vessant consisteix en la identificació de la situació conflictiva i de la necessitat de relaxar- se; en aquest cas és quan la relaxació es converteix en una eina d’autoregulació.
Els
beneficis generals en l’aplicació de
tècniques de relaxació:
- Ajuda a reconèixer les pròpies característiques antropomètriques coma seu de la pròpia vida i recuperar la globalitat corporal per aprendre a viure en el cos i no en el cap.
- Millorar les capacitats bàsiques per l’aprenentatge (el treball sistemàtic d’aquestes tècniques desperta un centrament que pot afavorir l’atenció, la concentració, la recuperació d’informació de la memòria, la creativitat... ).
- Afavoreix la gestió emocional (conseqüentment millora l’autoestima i les habilitats socials se’n veuran beneficiades).
- Millora els nivells d’energització i flux vital.
- Millora els nivells fisiològics.
- Disminueix la tensió física i l’assoliment d’un estat d’eutonia.
- Portar una vida més conscient tot desenvolupant els diferents nivells de consciència (sensorial, corporal, energètica...) que ens permeti viure en l’Aquí i Ara.
- Utilitzar l’interior de cadascú com a eina de discerniment en la resolució de conflictes.
- Aprendre a viure amb serenitat.
En la integració de coneixements, cal destacar que amb el desenvolupament
de les tècniques de relaxació, es treballen les següents competències bàsiques (C.B.):
- Aprendre a ser i actuar de forma autònoma: desenvolupament de la pròpia identitat i la responsabilitat personal. En les sessions s’aborden la consciència corporal i emocional, l’autoestima, l’autoconfiança i l’autocontrol.
- Aprendre a conviure: relació amb els altres. Aquest aspecte es treballa afavorint les competències de les relacions interpersonals. Cal tenir present que simplement relaxant-se en grup estem creant un clima de cohesió. Un dels principals objectius del programa és afavorir un bon clima escolar que afavoreixi la inclusió de tot l’alumnat.
- Aprendre a aprendre: durant la realització de les sessions, es realitzen diferents agrupacions de l’alumnat. Generalment, treballen amb el grup classe en conjunt, però amb el desenvolupament d’algunes tècniques, es treballa per parelles o petits grups. Amb l’estímul de les habilitats socials, i l’impuls del treball cooperatiu entre l’alumnat, es contribueix a l’adquisició d’aquesta competència.
La
relaxació en els adolescents:
Tal i com ens relata Lluís Lòpez
Gonzalez en el seu programa TREVA utilitzant paraules de Boscaini (2009), la relaxació pot fer de mitjancera
en el reconeixement, control i autoafirmació de la personalitat. Bergés i
Bounes (1974) defineix la relaxació, com una experiència de confirmació de les parts corporals diferents, de la
unitat i solidesa corporal, amb el correponent reconeixement per part de
l’adolescent.
Pel que fa al reconeixement, cada
experiència de relaxació mobilitza la imatge corporal de l’adolescent, doncs el cos és un receptacle en el qual
s’inscriuen totes les nostres experiències. El reconeixement, en primera
instància topogràfic esdevé significatiu i constitueix un camí d’interiorització
i creixement. Podríem dir que s’efectua
un treball de fora cap a dintre. D’altra banda, es produeix una millora del control tònic i motriu, doncs l’experiència
relaxadora “toca el jo-emoció” de l’adolescent i el fa ajustar de nou les seves conductes,
sent molt positiu en conductes agressives. A més, l’elaboració cognitiva del procés
permet que l’adolescent faci canvis en el seu llenguatge i pensament.
Seguint
a Boscaini, les activitats de relaxació són activitats
de relació, en el nostre cas, entre professor-adults
i adolescents, que juguen un paper molt important en autoafirmació de la personalitat. El paper del guia/professor obre nous camins de relació
amb els nois i noies i possibilitat relacions més humanes i profundes on el
respecte envers l’altre es fa rellevant. D’alguna manera, en ser la relaxació una
experiència regressiva, el professor, en sentit psicoanalític ara, fa de guia materno/paternal
en l’elaboració del Jo corporal i el Jo psíquic i l’ajuda a
establir relacions
sanes entre l’un i l’altre “jo”, d’allò viscut corporalment a allò pensat,
d’allò sentit
a allò representat.
Programes de relaxació escolar:
Dins
de la comunitat científica però fora de l’àmbit de la meditación transcendental i el
ioga, s’han estudiat els efectes que la pràctica de la relaxació o la meditació, entesa de manera psicofosiològica,
poden tenir en els escolars (Tloczynski, 1994). En aquesta línia, Peerbolte
(1967) recomanava ja, fa temps, qualsevol pràctica de relaxació o meditació a l’escola. Per la seva banda Harlem (1976) es va interessar pels efectes que la relaxació
psicofisiológica va tenir en una selecció d’alumnes d’escola primària.
En
la perspectiva del rendiment acadèmic, Benson i
col.(2000), van realitzar un estudi sobre com la pràctica de
la relaxació podia influir sobre els aspectes acadèmics dels alumnes
d’ensenyament secundari.
Uns quants professor van ser entrenats en tècniques de relaxació i
auto-control, a més de rebre classes de com transmetre-les als
alumnes en llurs aules. S’hi van mesurar quatre variables: hàbits de treball, cooperació,
atenció i millora de qualificacions.
Els resultats deien que aquells alumnes que havien practicat la relaxació en més
de dues ocasions al semestre, presentaven millors nivells en aquestes quatre variables que aquells que
n’havien fet dues
o més pràctiques de relaxació.
També
s’han realitzat diverses experiències a Catalunya, per part de professors de diverses
àrees, i a les quals sumo la meva proposta.
Després
d’aquesta introducció-justificació de la meva intervenció directa ja esteu a punt per veure la FASE 3 tot seguint l'esquema de les sessions que he seguit fins ara.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Aqui pots deixar qualsevol comentari que et sembli apropiat!