SUPÒSITS TEÒRICS DEL PROJECTE


El model que proposo constitueix una estratègia general per a la intervenció, seguiment i assessorament adreçats a la millora de les pràctiques educatives del professorat per incidir directament en la motivació i el rendiment de l'alumnat, tant a l'aula com al centre en el seu conjunt.

Conceptualment, l'estratègia proposada es fonamenta en una concepció constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge escolar (per exemple, Coll, 2011), i pren el seu sentit en el marc d'un model educacional constructiu d'intervenció psicopedagògica (per exemple, Solé i marín, 2011).  La perspectiva sistèmica sobre les pràctiques i les institucions educatives (per exemple, Selvini, 1986), els treballs sobre el canvi i la millora d'aquestes pràctiques i institucions (per exemple, Fullan, 2002) i les reflexions i propostes que fonamenten una visió inclusiva de l'educació escolar (per exemple, Booth i Ainscow, 2002) són altres referents conceptuals.

Sota la meva perspectiva, l’aprenentatge no és una simple acumulació de coneixement, és un procés encaminat a produir un canvi per anar adaptant-nos a una cultura determinada i sobreviure.  Per això, dins del marc de l’escola inclusiva i èssent fidel a l’enfoc constructivista i sistèmic i tenint en compte, per una banda, que tot procés d’aprenentatge s’ha de basar en el triangle interactiu (Coll, 1994) i per l’altra que la base de qualsevol aprenentatge és la motivació, atendré al currículum escolar, adequant els continguts a les característiques individuals de l’alumnat, aprofitant al màxim els espais existents, adequant els usos i adaptant les variables educatives que impliquin el paper actiu i vinculant de l’alumnat en l’estructuració tant del coneixement com en la responsabilitat compartida en el procés interactiu entre l’aprenentatge i l’entorn, d’aquí que prengui en consideració tant el context individual i acadèmic com el context educatiu i social.  Tindrè en compte la teoria de l’aprenentatge per descobriment (Bruner, 1961), que es basa en el mètode inductiu i en la resolució de problemes, buscant que l’alumnat desenvolupi la seva capacitat de recerca a partir d’activitats d’aprenentatge que s’utilitzaran com una estratègia didàctica per afavorir el desenvolupament de les habilitats metacognitives (Vaquero, 2013), mitjançant l’us de les noves tecnologies, tècniques alternatives i diversos estímuls audiovisuals (temàtiques socials), per generar aprenentatges significatius (Ausubel, 1960) que s’extrapol·lin a altres situacions i garanteixin la supervivència del nostre alumnat.  Cal destacar el paper del professor que esdevindrà la clau, provocant, dinamitzant i estimulant actituds i activitats per que l’alumne creï el seu pròpi coneixement.

Per aconseguir-ho, es promouran, d’una forma explícita a l’aula, les interaccions entre els pròpis alumnes, fomentant l’aprenentatge cooperatiu (organitzant la classe en petits grups, mixtos i heterogènis, on els alumnes treballin conjuntament de forma coordinada per resoldre les tasques acadèmiques i aprofundir en el seu aprenentatge). Està demostrat que quan un alumne interacciona amb un altre per explicar allò que ha après, desenvolupa habilitats comunicatives, així com processos cognitius diversos per organitzar les seves idees, afinar el seu coneixement i percebre les seves errades i buits, afavorint el seu aprenentatge.  Seguirem una metodologia activa i experimental dins del model interaccionista de l’ensenyament-aprenentatge, estructurant les tasques de manera que cadascun d’ells només pot assolir els seus objectius si la resta aconsegueixen assolir els seus.

Permeteu-me un incís... 
Dr. Pere Pujolàs


Us suggereixo veure aquesta conferència del Dr. Pere Pujolàs sobre Aprenentatge Cooperatiu i els reptes actuals del Sistema Educatiu (2013)


















No hay comentarios:

Publicar un comentario

Aqui pots deixar qualsevol comentari que et sembli apropiat!