La relaxació en els adolescents

Tal i com ens relata Lluís Lòpez Gonzalez en el seu programa TREVA utilitzant paraules de Boscaini (2009), la relaxació pot fer de mitjancera en el reconeixement, control i autoafirmació de la personalitat.  Bergés i Bounes (1974) defineix la relaxació, com una experiència de confirmació de les parts corporals diferents, de la unitat i solidesa corporal, amb el correponent reconeixement per part de l’adolescent.

Pel que fa al reconeixement, cada experiència de relaxació mobilitza la imatge corporal de l’adolescent, doncs el cos és un receptacle en el qual s’inscriuen totes les nostres experiències. El reconeixement, en primera instància topogràfic esdevé significatiu i constitueix un camí d’interiorització i creixement. Podríem dir que s’efectua un treball de fora cap a dintre. D’altra banda, es produeix una millora del control tònic i motriu, doncs l’experiència relaxadora “toca el jo-emoció” de l’adolescent i el fa ajustar de nou les seves conductes, sent molt positiu en conductes agressives. A més, l’elaboració cognitiva del procés permet que l’adolescent faci canvis en el seu llenguatge i pensament.

Seguint a Boscaini, les activitats de relaxació són activitats de relació, en el nostre cas, entre professor-adults i adolescents, que juguen un paper molt important en autoafirmació de la personalitat.  El paper del guia/professor obre nous camins de relació amb els nois i noies i possibilitat relacions més humanes i profundes on el respecte envers l’altre es fa rellevant. D’alguna manera, en ser la relaxació una experiència regressiva, el professor, en sentit psicoanalític ara, fa de guia materno/paternal en l’elaboració del Jo corporal i el Jo psíquic i l’ajuda a establir relacions sanes entre l’un i l’altre “jo”, d’allò viscut corporalment a allò pensat, d’allò sentit a allò representat.