Dins
de la comunitat científica però fora de l’àmbit de la meditación transcendental i el
ioga, s’han estudiat els efectes que la pràctica de la relaxació o la meditació, entesa de manera psicofosiològica,
poden tenir en els escolars (Tloczynski, 1994). En aquesta línia, Peerbolte
(1967) recomanava ja, fa temps, qualsevol pràctica de relaxació o meditació a l’escola. Per la seva banda Harlem (1976) es va interessar pels efectes que la relaxació
psicofisiológica va tenir en una selecció d’alumnes d’escola primària.
En
la perspectiva del rendiment acadèmic, Benson i
col.(2000), van realitzar un estudi sobre com la pràctica de
la relaxació podia influir sobre els aspectes acadèmics dels alumnes
d’ensenyament secundari.
Uns quants professor van ser entrenats en tècniques de relaxació i
auto-control, a més de rebre classes de com transmetre-les als
alumnes en llurs aules. S’hi van mesurar quatre variables: hàbits de treball, cooperació,
atenció i millora de qualificacions.
Els resultats deien que aquells alumnes que havien practicat la relaxació en més
de dues ocasions al semestre, presentaven millors nivells en aquestes quatre variables que aquells que
n’havien fet dues
o més pràctiques de relaxació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Aqui pots deixar qualsevol comentari que et sembli apropiat!