Supòsits teòrics del meu projecte del PRC2

L’aprenentatge no és una simple acumulació de coneixement, és un procés encaminat a produir un canvi per anar adaptant-nos a una cultura determinada i sobreviure.  Dins del marc de l’escola inclusiva i èssent fidel a l’enfoc constructivista i sistèmic i tenint en compte, per una banda, que tot procés d’aprenentatge s’ha de basar en el triangle interactiu (Coll, 1994) i per l’altra que la base de qualsevol aprenentatge és la motivació, atendré al currículum escolar, adequant els continguts a les característiques individuals de l’alumnat, aprofitant al màxim els espais existents, adequant els usos i adaptant les variables educatives que impliquin el paper actiu i vinculant de l’alumnat en l’estructuració tant del coneixement com en la responsabilitat compartida en el procés interactiu entre l’aprenentatge i l’entorn, d’aquí que prengui en consideració tant el context individual i acadèmic com el context educatiu i social.

Es promouran, d’una forma explícita a l’aula, les interaccions entre els pròpis alumnes, fomentant l’aprenentatge cooperatiu (organitzant la classe en petits grups, mixtos i heterogènis, on els alumnes treballin conjuntament de forma coordinada per resoldre les tasques acadèmiques i aprofundir en el seu aprenentatge). Està demostrat que quan un alumne interacciona amb un altre per explicar allò que ha après, desenvolupa habilitats comunicatives, així com processos cognitius diversos per organitzar les seves idees, afinar el seu coneixement i percebre les seves errades i buits, afavorint el seu aprenentatge.

Seguirem una metodologia activa i experimental dins del model interaccionista de l’ensenyament-aprenentatge, estructurant les tasques de manera que cadascun d’ells només pot assolir els seus objectius si la resta aconsegueixen assolir els seus. 

Tindrè en compte la teoria de l’aprenentatge per descobriment (Bruner, 1961), que es basa en el mètode inductiu i en la resolució de problemes, buscant que l’alumnat desenvolupi la seva capacitat de recerca a partir d’activitats d’aprenentatge que s’utilitzaran com una estratègia didàctica per afavorir el desenvolupament de les habilitats metacognitives (Vaquero, 2013), mitjançant l’us de les noves tecnologies, tècniques alternatives i diversos estímuls audiovisuals (temàtiques socials), per generar aprenentatges significatius (Ausubel, 1960) que s’extrapol·lin a altres situacions i garanteixin la supervivència del nostre alumnat.

Cal destacar el paper del professor que esdevindrà la clau, provocant, dinamitzant i estimulant actituds i activitats per que l’alumne creï el seu pròpi coneixement.